Discurs de Quim Monzó e Ingrid Betancourt

En el fons els dos discursos són molt semblants, l'escenari, la gent al capdavant de qui diu el discurs i fins i tot la forma de vestir, perquè, tant en un discurs com en l'altre, els dos van molt elegants.
Quim Monzó, comença el discurs dient que expliqués un conte i en canvi Ingrid Betancourt comença saludant a totes les persones que assistien, començant evidentment per la reina, els prínceps fins arribar a "senyores i senyors".
Realment els dos discursos tenen estructures bastants semblants, els dos parlen de persones que han deixat marca d'una o altra manera, també es pot dir que en cert moment del discurs dels dos intentes fer la "pilota".
L'únic que si no és res igual és el temps, Quim Monzó té 13 minuts justos i en canvi Ingrid Betancourd té molt més.

Noticias desde aquí dentro

Noticias desde aquí dentro

Estic totalment d'acord amb el que diu epidemiòloga britànic David Barker, perquè tot el que tu facis durant l'embaràs el nadó sent tot el que tu sents, tant com si tens gana com si estàs plorant.
És normal que la mortalitat de gent adulta sigui similar a la mortalitat infantil entre els anys 1921 i 1925, ja que abans era evident el perquè de l'alta mortalitat infantil, per falta de medicina, manca d'aliments ... i realment ara no és molt diferent en les zones pobres, perquè avui dia hi ha moltes dones que no poden tenir una alimentació com ha de ser per poder Potara bé els 9 mesos del seu embaràs.
Per part de les zones riques és normal que després hagin problemes d'obesitat o coses d'aquestes, ja que no s'acustuma a menjar d'una manera sana, és a dir, menjar verdures, fruites ... i clar tan acostomar a menjar coses no tan sanes i saludables com les verdures ja que després tenim unes conseqüències.

En conclusió crec que haurian de fer coses per a les dones que no poden tenir una bona alimentació i les dones que tene avantatges per fer-ho dons que el facin.

Joan Solà

Joan Solà (1940-2010)

El 1965 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i el 1970 s'hi doctorà en filologia catalana. El 1977 obtingué el títol de màster en lingüística a la Universitat de Reading (Anglaterra).

Va ser professor en diversos centres docents des del 1965 i des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona. Era membre de l'Assocuació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Va ser codirector de les Obres completes de Pompeu Fabra i director de la Gramàtica del català contemporani, i en morir (27 d'octubre de 2010 a Barcelona, als 70 anys a conseqüència d'un càncer), treballava com a ponent en la nova gramàtica normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual era membre des del 1999.

Eugeni Xammar

Eugeni Xammar (1888-1973)

Va ser un periodista cosmopolita, dipolmàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya.
Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes.
Durant la Guerra Civil espanyola, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a París. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacions Unides, després de la Segona guerra mundial.
Després d'una llarga i profitosa trajectòria desenvolupada a les principals capitals d'Europa i Amèrica, va morir a L'Ametlla del Vallès el 5 de desembre del 1973.

Arnold Schwarzenegger

Arnold Schwarzenegger (1947)

Governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà, ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles. Schwarzenegger fonamenta la seva decisió en el pressupost: els llibres sós cars i, a més, diu, amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona.

Pius Alibek

Pius Alibek (1955)

Pius Alibek és cuiner i lingüista. Nascut a l'Irac, pertany a la minoria siríaco-caldea, és de religió cristiana i té l'arameu de llengua materna. Establert a Barcelona des del 1981, acaba de publicar un relat autobiogràfic, 'Arrels nòmades', en què explica la seva vida a l'Irac fins als vint-i-sis anys. Un país alegre, malgrat la dictadura, modern, divers, amb la democràcia a l'horitzó. I ha escrit el llibre en català perquè és la llengua amb què parla a les filles. Que el llibre també és per a elles, perquè coneguin aquell Irac que no tornarà mai més.

Agustí Bartra

Agustí Bartra i Lleonart (1908 - 1982)

Va ser un poeta, narrador i dramaturg.
Va néixer a Barcelona el 1908.
Els seus primers llibres són el llibre de contes L'oasi perdut (1937) i el poemari Cant corporal (1938).

Després de la derrota de la República, Bartra va passar a França, on va ser internat als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i Agde.

El 1940 s'embarca per a la República Dominicana, i després marxa a Cuba i Mèxic, on fixa el seu domicili més estable. El 1970 torna definitivament a Espanya.
El 1973 va ser guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes. Se li va distingir amb la Creu de Sant Jordi el 1981.

El 1982 se li va concedir el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d'Arinsal.

Mots del 25/10/2010 fins 29/10/2010

Autumne:
Tercera estació de l'any; tardor.
Etimologia: Del llatí autumnus, 'tardor'

Antul:
Capritx.
Etimologia: Del llatí ante oculum, 'davant de l'ull'.

Latria:
Adoració.
Etimologia: Del llatí tardà latria, i aquest, del grec latreía, mateix significat. D'aquest mot es deriven també egolatria, 'adoració de si mateix', idolatria, 'culte donat als ídols', i zoolatria, 'adoració o culte als animals'.

Foradada:
Túnel.
Etimologia: De foradar, de forat, del llatí foratus, 'perforació', derivat de forare, 'foradar'.

Hodiern -a:
Del dia d'avui, del temps present.
Etimologia: Del llatí hodiernus, mateix significat, d'hodie, 'avui' (resultant de la composició de ho, per hoc, més die: pròpiament 'en aquest dia'), evolucionat en oie en llatí tardà i origen de les formes vui, hui i avui.

Isabel Allende

Realment no puc escollir només una història perquè totes em commouen.
Però la història de Jenny, la infermera que està de voluntària en una "clínica" en un poble de Bangla Desh, que rep una dona que té la cara inflada en ser colpejada pel seu marit perquè ella no estava a casa per preparar el menjar quan l'arriba.
És realment trist que avui en dia troben milers de casos de maltractament de gènere i també de violació.
Aquests supòsits "homes" que s'atreveixen a fer semjante bestialitat, són uns veritables covards, per molt valents que es creen en fer alguna cosa així.
Una cosa que em sembla realmemte admirable és la història de Wangari Maathai, la guanyadora del premi Nobel de Kenya, perquè ser capaç de canviar la vida de tantes persones no és una cosa que ho fa qualsevol, clar que si tots volguéssim podríem posar el nostre granet de sorra en alguna de totes aquestes injustícies que hi ha avui dia i així, com va dir Isabel Allende en el vídeo, fer un món bo.

Rodamots-robamots

Quan teníem que fer-nos el bloc, estàvem amb el treball de comentar les paraules del Rodamots. I doncs per això se'm va acudir roba-mots.

Per què 113 i no 100 com en Pau Vidal?

Al principi pensava que el "113" era pel 13 i per tota la història que té aquest número.

Però sembla ser que no és així, segons el que diu el senyor Josep Lluís Carod Rovira, en l'article de la presentació del llibre, ha triat 113 paraules com una picada d’ullet als últims detinguts pel règim franquista, els 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya, entre els quals hi havia ell mateix i la seva dona.

Aigua bruta

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent...