Fronteres

Ara es celebra el festival Curt.doc, que es porta celebrant 4 anys a Vidreres.
El passat divendres tots els alumnes de primer de batxillerat van tenir l’oportunitat de veure quatre curtmetratges, els quals havien estat premiats anys anteriors. Tots tenien alguna cosa en comú, la frontera, però, no només era la frontera com línia de separació entre un país i l'altre, sinó també com una meta que es vol aconseguir, o la frontera que hi ha entre la gent que té poder i la que no.

El primer curtmetratge, 56 per cent, tractava d'una nena que el seu somni era ésser ballarina i la marca que havia de superar per poder ser-ho era el 56 per cent. En aquest curtmetratge es pot veure un tipus de frontera, una interpretada com un somni.

El segon curtmetratge, “On the line”, tractava sobre la frontera que hi ha entre els Estats Units i Mèxic, per la qual, els mexicans volen passar als EUA. En aquest curtmetratge podem trobar dos tipus de frontera: una és la frontera que separa aquests dos països i l'altra seria la frontera, però, com a objectiu que tenen els mexicans de travessar-la i per el contrari els nord-americans que no volen que ho facin.

El tercer curt, Slaves, tractava sobre els segrestos, assassinats i esclavitud que hi ha a Àfrica.
Aquest curt es el que personalment em va impactar més, està fet de forma animada, però, la veu era real, perquè era un entrevista que els havien fet a uns nens, en la entrevista explicaven tot el que havien passat quan van estar segrestats. Una de les frases que més em va sorprendre va ser "vaig sentir cridar a la meva mare i quan vaig anar ja l'havien matat". És realment trist que avui en dia els nens hagin de passar coses com aquestes.

L'últim i quart curt, Wgah, tractava sobre la frontera que hi ha entre l'Índia i Pakistan i a part d'aquesta frontera també hi ha el somni d'aquestes persones d’ ésser una sola terra.
Aquests curts són tots ficció, però, de la vida real i sincerament és molt trist que puguin passar coses com les que es veuen en aquests curts.

La pregunta seria, per què ha d'haver tantes diferències entre unes persones i altres, no es suposa que tots som humans i tots tenim els mateixos drets?

Josep Carner

''Príncep dels poetes".

Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona l’any 1884 i va morir a Brussel·les el 1970.

Des de els dotze anys Carner ja va començar a col·laborar en publicacions literàries. Anys després es va llicencia en dret i en filosofia i lletres. Als vint-i-dos triomfa en el seu recull de versos. Poc després ja es mestre i ingressa a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Era un personatge amb un caràcter extravertit, tenia una vestimenta bastant peculiar, una gran facilitat de paraula i molt divertit.

Amb el temps es van poder anar veien alguns trets essencials de Carner, com per exemple: gran domini lingüístic, identificació de Catalunya a través de la literatura catalana, gran capacitat de treball i molta capacitat de generar i articular projectes culturals.

A través de les seves amistats dirigeix revistes importants del moment. Com que coneixia al president de la Diputació i de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, li va obrir les portes de La Veu de Catalunya, el diari del catalanisme moderat.

El 1915 s’havia casat amb la xilena Carmen de Ossa. Carner era un escriptor famós i un personatge de la cultura catalana, però la seva situació professional no acabava d’estar al nivell d’aquella fama. El 1917 mor Prat de la Riba, que aquest era e l’únic que podia orientar la situació de Carner. El distanciament de l’escriptor amb l’evolució de la política de la Lliga i la complicada situació social de Barcelona s’hi afegir una mala situació econòmica. Amb això Carner decideix, el 1920, presentar-se a Madrid a unes oposicions al cos consular i el 1921 marxa cap a Gènova com a vicecònsol d’Espanya.

Tot i el distanciaments amb Catalunya, on retorna sovint, Carner continua exercint de columnista i amb la seva obra poètica.

Quan esclata la Guerra Civil l’escriptor es manté fidel a la República i això fa que el seu allunyament voluntari de país sigui forçat. Amb la seva segona esposa, Émile Noulet,  marxen exiliats cap a Mèxic i després a Bèlgica.

El 1945 el president Irla el nomena conseller de govern de la Generalitat a l’exili, col·labora als Jocs Forals i s’incorpora al teixit d’intel·lectuals continentals amb les seves idees de llibertat, diàleg i naixent europeisme.

El 1970 va tornar a Catalunya i pocs mesos després mor.

Josep Carner neix i representa el noucentisme. La seva trajectòria exemplifica l’esforç per a convertir-se en professional de la pròpia cultura.

Durant anys Carner escriu diàriament articles, notes i poemes a  La Veu de Catalunya, dirigeix l’Editorial Catalana, hi tradueix els autors occidentals més importants i mentrestant escriu i publica una poesia molt bona i popular. Aquesta poesia la beu de Baudelaire, Ronsard, Leopardi i més tard d’Ausiàs March, però que és, alhora, “carneriana”, una poesia que fa el costum de referir-se a ell pel sobrenom de “príncep dels poetes”.

Es pot parlar de Carner com un dels grans homes literaris del nostre temps i com un intel·lectual català i europeu  per la suma de la seva obra (els llibres de poemes, prosa, periodisme, teatre, traduccions), l’activitat cultural i intel·lectual i l’actuació i política al llarg de mig segle.

L’any 1906 Carner publicà un llibre de versos que serà considerat emblemàtic del noucentisme, Els fruits saborosos.

El 1914 destaquen dos volums molt diferents, Auques i ventalls i La paraula en el vent.

Després d’una extensa antologia amorosa recopilatòria, La inútil ofrena (1924), El cor quiet (1925) representa un cop de timó i mostra que si és veritat, tal com sosté Gabriel Ferraté, que Carner havia començat escrivint cap enrere la poesia que durant tres segles la literatura catalana no havia tingut, potser era sobretot per poder endinsar-se amb més llibertat en el llarg diàleg subratllat per la contínua revisió a què Carner sotmet des de molt aviat i fins al final de la seva carrera tota la seva obra poètica.

A l’exili varen aparèixer dos llibres que fan de Carner en un nom fonamental de la poesia del nostre segle. El primer es el llarg poema Nabí (1941) i el segon és Poesia (1957), on tria, revisa i ordena la seva obra poètica i hi afegeix el gran apartat “Absència”.

Només a partir de l’aposta de l’editor Josep M. Cruzet i de la fidelitat d’amics i lectors d’abans de la guerra l’obra de Carner va essent reeditada, rellegida i revalorada. 

Fi (Josep Carner)

FI

Ve la fi de tota cosa:  (7) a
malaurat el que se'n tem. (7) b
La corranda se l'emporta (7) a
una mena de gemec, (7) c
la mirada, un punt de fosca, (7) a
la besada, un poc de fred; (7) d
la mirada, un punt de fosca  (7) a
i l'amor, un fil de vent. (7) e

Aquest poema de Josep Carner, d'art menor i rima assonat i que pertany al llibre La inútil ofrena, te com a tema principal la fugacitat i la fi de les coses, en concret de l'amor.

Els dos primers versos fan una generalització de la caducitat de cada cosa, és a dir, que tot és efímer i té un final, i aquell que té por dels finals, no viurà en pau.

Els dos següents parlen sobre el moment en que allò del que parla arriba a la seva fi, és a dir, que aquesta fi ve sense avisar, provocant-nos malestar.

I els versos restants, mitjançant asíndetons i paral·lelismes parlen sobre aquella sensació que se'ns queda quan s'arriba a la fi d'alguna cosa, amb la mirada perduda en un punt fosc, la desaparició del calor als llavis, i finalment, l'últim vers, se'ns presenta l'amor com el protagonista del poema, quan aquest s'acaba, que és tan fràgil, tan volàtil, com el vent, que ve i se'n va (aquí hi ha una metàfora).

Diari

Al faro de la noticia

He escollit el diari Al faro de la noticia (a La Rioja) perquè crec que està molt ben estructurat i molt complet. Encara que la majoria de les seccions constin d'una pàgina crec que són notícies molt interessants i bastant variades.
No dic que aquest diari sigui el millor però si crec que és un dels que aquesta força bé.

Tetris

Tetris

Aquest article tracta del fracàs escolar, més concretament,  el fracàs en les matemàtiques.
L'autor, durant tot l'article, compara aquest cas amb el del joc del Tetris. Explica que els forats que van quedant a la part de baix de les figures del joc, són igual que aquests buits que van quedant al cap del temps, mentre vas passant de curs. Però pensa que el problema d'això està en la part de baix, com en el Tetris, des de primària.
L'autor mateix reconeix que no és fàcil ensenyar a nens a sumar, restar ...
Però primer de tot l'autor deixa clar que hem de començar a tapar aquests forats des del primer moment que comencem a saber que n'hi ha.

Personalment crec que l'autor té alguna cosa de raó, hem de fer tot el possible per així poder evitar-nos moltes coses mésendavant.

El País de los estudiantes

Antonio Machado sube al altar


1. Explica las circunstancias en las que vivió los últimos días de su vida Antonio Machado.
Antonio Machado va anar a peu, i plovent, fins la frontera francesa el 27 de gener de 1939. I va sobreviure 26 dies. A la pensió Quintana de Cotlliure va fer diverses coses per última vegada: 
passejar fins al mar, corregir un poema, escriure un nou vers i anotar en anglès el començament del monòleg de Hamlet ("To be or not to be ").


2. ¿Por qué no quiso su hermano que se trasladaran las cenizas a París? ¿Cuándo pensaba trasladarlo a Madrid junto a su madre? 
Perquè volia que descansés en el senzill poble de pescadors de Cotlliure.
Volia esperar que acabés la guerra per traslladar-lo a Madrid amb la seva mare.


3. Explica las circunstancias históricas que impidieron que los restos del poeta y su madre descansaran en Madrid. Según lo que se explica en el texto, ¿parece probable un traslado a nuestro país de los restos?   
El 1958, les restes de Machado i la seva mare, Ana Ruiz, morta pocs dies després del seu fill, van passar a una tomba pròpia, finançada per un centenar de donants, entre els quals es incloure l'escriptor André Malraux, l'expresident colombià Eduardo Santos, la llibreria Gallimard o el sindicat UGT. El provisional es va eternitzar. 
Ni parlar d'un hipotètic trasllat de les restes, ara que no hi ha dubtes sobre la llibertat recobrada a Espanya.


4. Indica en qué momento  empezaron a aparecer sobre la tumba de Antonio Machado escritos con peticiones y cuándo se decidió instalar allí un buzón para recogerlas.
En el moment que passen les restes de Machado i la seva mare a un tomba pròpia comencen a aparèixer escrits sobre la tomba. Amb els anys, va a més. La Fundació Antonio Machado de Cotlliure instal el 1983 una bústia al costat de la làpida per evitar la destrucció dels missatges.


5. Di qué organismos colaboran en el proyecto Palabra en el tiempo y qué pretende este proyecto.
Amb el funcionament que tenia la busstia, entre una barreja de voluntarisme particular i deixadesa, fins que, l'estiu passat, Verónica Serra i les investigadores Carmen Serrano i Guadalupe Adamez viatgen a la localitat francesa mogudes per la curiositat. El seu interès aviva el de l'Ajuntament de Cotlliure que signa un conveniamb la Universitat d'Alcalá de Henares i la Fundació Antonio Machado per crear l'arxiu Paraula en el temps, amb els escrits acumulats aquests anys.


6. ¿Qué tipo de personas escriben cartas y notas al poeta muerto? Lee detenidamente los diferentes mensajes y elige el que más te haya gustado o emocionado.
Al cementiri van diplomàtics, conserges, nens, ancians, amants,solitaris, professors...L'escriptura i les targetes de visita delaten que hi ha pelegrins de tota condició.
“Este invierno, Paco Ibáñez vino a cantar 
a Angers. Cantó uno de tus poemas y dijo: ‘Si van a la tumba de 
Antonio, díganle que Paco le cantó’. Ya está dicho”
Personalment m'ha agradat molt aquest perquè crec que és moltinteressant que la gent li escrigui com explicant-li alguna cosa aalgú que li va a respondre.


7. ¿Por qué crees que los profesores llevan a sus alumnos a visitar la tumba de Machado? 
Perquè Antoio Machado va ser un gran poeta i crec que és moltinteressant i gratificant saber on està enterrat i poder anar a deixar-li alguna nota o fer alguna cosa semblant al que van fer elsalummnos que veiem a la fotografia.


8. Hay más casos de tumbas o lugares históricos donde las personas dejan notas o escriben cartas. Investiga sobre alguno de ellos y escribe un texto sobre cómo surgieron.

Encara que la història dels dos amants és famosa per haver estatescrita per Shakespeare, el cert és que el dramaturg anglès no va ser el primer a portar-la al paper, sinó que això se li atribueix a Luigi da Porto. Posteriorment, s'han fet nombroses versions en prosa, diverses obres de teatre, ballets i fins i tot adaptacions al cinema. Pel que fa a la veracitat de la història d'amor, no se sap si aquesta va passar o, almenys, si va ocórrer la manera en què nosaltres l'hem conegut. No obstant això, hi ha un gran consens quan es parla de la casa que va pertànyer a Julieta. Actualment, és una posada restaurada del segle XIII, situada a la via Cappel, 27, a Verona.  S'ha comprovat que la família Capuleto va viure realment itambé sembla que és cert que  existien grans rivalitats entrediferents famílies de la ciutat, no només entre Capulet i Montagú. L'existència d'aquesta casa ha fet de Verona una de les ciutats italianes més visitades. Nombrosos turistes visiten avui l'edifici icontemplen el balcó des del qual la història explica que Romeo liva dir a la seva estimada allò de: Silenci! Què resplendor s'obrepas a través d'aquella finestra? És l'Orient, i Julieta, el sol!