Ara es celebra el festival Curt.doc, que es porta celebrant 4 anys a Vidreres.
El passat divendres tots els alumnes de primer de batxillerat van tenir l’oportunitat de veure quatre curtmetratges, els quals havien estat premiats anys anteriors. Tots tenien alguna cosa en comú, la frontera, però, no només era la frontera com línia de separació entre un país i l'altre, sinó també com una meta que es vol aconseguir, o la frontera que hi ha entre la gent que té poder i la que no.
El passat divendres tots els alumnes de primer de batxillerat van tenir l’oportunitat de veure quatre curtmetratges, els quals havien estat premiats anys anteriors. Tots tenien alguna cosa en comú, la frontera, però, no només era la frontera com línia de separació entre un país i l'altre, sinó també com una meta que es vol aconseguir, o la frontera que hi ha entre la gent que té poder i la que no.
El primer curtmetratge, 56 per cent, tractava d'una nena que el seu somni era ésser ballarina i la marca que havia de superar per poder ser-ho era el 56 per cent. En aquest curtmetratge es pot veure un tipus de frontera, una interpretada com un somni.
El segon curtmetratge, “On the line”, tractava sobre la frontera que hi ha entre els Estats Units i Mèxic, per la qual, els mexicans volen passar als EUA. En aquest curtmetratge podem trobar dos tipus de frontera: una és la frontera que separa aquests dos països i l'altra seria la frontera, però, com a objectiu que tenen els mexicans de travessar-la i per el contrari els nord-americans que no volen que ho facin.
El tercer curt, Slaves, tractava sobre els segrestos, assassinats i esclavitud que hi ha a Àfrica.
Aquest curt es el que personalment em va impactar més, està fet de forma animada, però, la veu era real, perquè era un entrevista que els havien fet a uns nens, en la entrevista explicaven tot el que havien passat quan van estar segrestats. Una de les frases que més em va sorprendre va ser "vaig sentir cridar a la meva mare i quan vaig anar ja l'havien matat". És realment trist que avui en dia els nens hagin de passar coses com aquestes.
Aquest curt es el que personalment em va impactar més, està fet de forma animada, però, la veu era real, perquè era un entrevista que els havien fet a uns nens, en la entrevista explicaven tot el que havien passat quan van estar segrestats. Una de les frases que més em va sorprendre va ser "vaig sentir cridar a la meva mare i quan vaig anar ja l'havien matat". És realment trist que avui en dia els nens hagin de passar coses com aquestes.
L'últim i quart curt, Wgah, tractava sobre la frontera que hi ha entre l'Índia i Pakistan i a part d'aquesta frontera també hi ha el somni d'aquestes persones d’ ésser una sola terra.
Aquests curts són tots ficció, però, de la vida real i sincerament és molt trist que puguin passar coses com les que es veuen en aquests curts.
La pregunta seria, per què ha d'haver tantes diferències entre unes persones i altres, no es suposa que tots som humans i tots tenim els mateixos drets?Aquests curts són tots ficció, però, de la vida real i sincerament és molt trist que puguin passar coses com les que es veuen en aquests curts.
Bones reflexions, però amb faltes greus d'ortografia ('em': pronom de 1a persona del singular, 'per què': interrogatica indirecta...)
ResponderEliminarEnriqueta, crec que ja esta tot corregit.
ResponderEliminarD'acord, Yeimy, que tinguis sort!
ResponderEliminar