El País de los estudiantes

Antonio Machado sube al altar


1. Explica las circunstancias en las que vivió los últimos días de su vida Antonio Machado.
Antonio Machado va anar a peu, i plovent, fins la frontera francesa el 27 de gener de 1939. I va sobreviure 26 dies. A la pensió Quintana de Cotlliure va fer diverses coses per última vegada: 
passejar fins al mar, corregir un poema, escriure un nou vers i anotar en anglès el començament del monòleg de Hamlet ("To be or not to be ").


2. ¿Por qué no quiso su hermano que se trasladaran las cenizas a París? ¿Cuándo pensaba trasladarlo a Madrid junto a su madre? 
Perquè volia que descansés en el senzill poble de pescadors de Cotlliure.
Volia esperar que acabés la guerra per traslladar-lo a Madrid amb la seva mare.


3. Explica las circunstancias históricas que impidieron que los restos del poeta y su madre descansaran en Madrid. Según lo que se explica en el texto, ¿parece probable un traslado a nuestro país de los restos?   
El 1958, les restes de Machado i la seva mare, Ana Ruiz, morta pocs dies després del seu fill, van passar a una tomba pròpia, finançada per un centenar de donants, entre els quals es incloure l'escriptor André Malraux, l'expresident colombià Eduardo Santos, la llibreria Gallimard o el sindicat UGT. El provisional es va eternitzar. 
Ni parlar d'un hipotètic trasllat de les restes, ara que no hi ha dubtes sobre la llibertat recobrada a Espanya.


4. Indica en qué momento  empezaron a aparecer sobre la tumba de Antonio Machado escritos con peticiones y cuándo se decidió instalar allí un buzón para recogerlas.
En el moment que passen les restes de Machado i la seva mare a un tomba pròpia comencen a aparèixer escrits sobre la tomba. Amb els anys, va a més. La Fundació Antonio Machado de Cotlliure instal el 1983 una bústia al costat de la làpida per evitar la destrucció dels missatges.


5. Di qué organismos colaboran en el proyecto Palabra en el tiempo y qué pretende este proyecto.
Amb el funcionament que tenia la busstia, entre una barreja de voluntarisme particular i deixadesa, fins que, l'estiu passat, Verónica Serra i les investigadores Carmen Serrano i Guadalupe Adamez viatgen a la localitat francesa mogudes per la curiositat. El seu interès aviva el de l'Ajuntament de Cotlliure que signa un conveniamb la Universitat d'Alcalá de Henares i la Fundació Antonio Machado per crear l'arxiu Paraula en el temps, amb els escrits acumulats aquests anys.


6. ¿Qué tipo de personas escriben cartas y notas al poeta muerto? Lee detenidamente los diferentes mensajes y elige el que más te haya gustado o emocionado.
Al cementiri van diplomàtics, conserges, nens, ancians, amants,solitaris, professors...L'escriptura i les targetes de visita delaten que hi ha pelegrins de tota condició.
“Este invierno, Paco Ibáñez vino a cantar 
a Angers. Cantó uno de tus poemas y dijo: ‘Si van a la tumba de 
Antonio, díganle que Paco le cantó’. Ya está dicho”
Personalment m'ha agradat molt aquest perquè crec que és moltinteressant que la gent li escrigui com explicant-li alguna cosa aalgú que li va a respondre.


7. ¿Por qué crees que los profesores llevan a sus alumnos a visitar la tumba de Machado? 
Perquè Antoio Machado va ser un gran poeta i crec que és moltinteressant i gratificant saber on està enterrat i poder anar a deixar-li alguna nota o fer alguna cosa semblant al que van fer elsalummnos que veiem a la fotografia.


8. Hay más casos de tumbas o lugares históricos donde las personas dejan notas o escriben cartas. Investiga sobre alguno de ellos y escribe un texto sobre cómo surgieron.

Encara que la història dels dos amants és famosa per haver estatescrita per Shakespeare, el cert és que el dramaturg anglès no va ser el primer a portar-la al paper, sinó que això se li atribueix a Luigi da Porto. Posteriorment, s'han fet nombroses versions en prosa, diverses obres de teatre, ballets i fins i tot adaptacions al cinema. Pel que fa a la veracitat de la història d'amor, no se sap si aquesta va passar o, almenys, si va ocórrer la manera en què nosaltres l'hem conegut. No obstant això, hi ha un gran consens quan es parla de la casa que va pertànyer a Julieta. Actualment, és una posada restaurada del segle XIII, situada a la via Cappel, 27, a Verona.  S'ha comprovat que la família Capuleto va viure realment itambé sembla que és cert que  existien grans rivalitats entrediferents famílies de la ciutat, no només entre Capulet i Montagú. L'existència d'aquesta casa ha fet de Verona una de les ciutats italianes més visitades. Nombrosos turistes visiten avui l'edifici icontemplen el balcó des del qual la història explica que Romeo liva dir a la seva estimada allò de: Silenci! Què resplendor s'obrepas a través d'aquella finestra? És l'Orient, i Julieta, el sol!