El País de los estudiantes

Antonio Machado sube al altar


1. Explica las circunstancias en las que vivió los últimos días de su vida Antonio Machado.
Antonio Machado va anar a peu, i plovent, fins la frontera francesa el 27 de gener de 1939. I va sobreviure 26 dies. A la pensió Quintana de Cotlliure va fer diverses coses per última vegada: 
passejar fins al mar, corregir un poema, escriure un nou vers i anotar en anglès el començament del monòleg de Hamlet ("To be or not to be ").


2. ¿Por qué no quiso su hermano que se trasladaran las cenizas a París? ¿Cuándo pensaba trasladarlo a Madrid junto a su madre? 
Perquè volia que descansés en el senzill poble de pescadors de Cotlliure.
Volia esperar que acabés la guerra per traslladar-lo a Madrid amb la seva mare.


3. Explica las circunstancias históricas que impidieron que los restos del poeta y su madre descansaran en Madrid. Según lo que se explica en el texto, ¿parece probable un traslado a nuestro país de los restos?   
El 1958, les restes de Machado i la seva mare, Ana Ruiz, morta pocs dies després del seu fill, van passar a una tomba pròpia, finançada per un centenar de donants, entre els quals es incloure l'escriptor André Malraux, l'expresident colombià Eduardo Santos, la llibreria Gallimard o el sindicat UGT. El provisional es va eternitzar. 
Ni parlar d'un hipotètic trasllat de les restes, ara que no hi ha dubtes sobre la llibertat recobrada a Espanya.


4. Indica en qué momento  empezaron a aparecer sobre la tumba de Antonio Machado escritos con peticiones y cuándo se decidió instalar allí un buzón para recogerlas.
En el moment que passen les restes de Machado i la seva mare a un tomba pròpia comencen a aparèixer escrits sobre la tomba. Amb els anys, va a més. La Fundació Antonio Machado de Cotlliure instal el 1983 una bústia al costat de la làpida per evitar la destrucció dels missatges.


5. Di qué organismos colaboran en el proyecto Palabra en el tiempo y qué pretende este proyecto.
Amb el funcionament que tenia la busstia, entre una barreja de voluntarisme particular i deixadesa, fins que, l'estiu passat, Verónica Serra i les investigadores Carmen Serrano i Guadalupe Adamez viatgen a la localitat francesa mogudes per la curiositat. El seu interès aviva el de l'Ajuntament de Cotlliure que signa un conveniamb la Universitat d'Alcalá de Henares i la Fundació Antonio Machado per crear l'arxiu Paraula en el temps, amb els escrits acumulats aquests anys.


6. ¿Qué tipo de personas escriben cartas y notas al poeta muerto? Lee detenidamente los diferentes mensajes y elige el que más te haya gustado o emocionado.
Al cementiri van diplomàtics, conserges, nens, ancians, amants,solitaris, professors...L'escriptura i les targetes de visita delaten que hi ha pelegrins de tota condició.
“Este invierno, Paco Ibáñez vino a cantar 
a Angers. Cantó uno de tus poemas y dijo: ‘Si van a la tumba de 
Antonio, díganle que Paco le cantó’. Ya está dicho”
Personalment m'ha agradat molt aquest perquè crec que és moltinteressant que la gent li escrigui com explicant-li alguna cosa aalgú que li va a respondre.


7. ¿Por qué crees que los profesores llevan a sus alumnos a visitar la tumba de Machado? 
Perquè Antoio Machado va ser un gran poeta i crec que és moltinteressant i gratificant saber on està enterrat i poder anar a deixar-li alguna nota o fer alguna cosa semblant al que van fer elsalummnos que veiem a la fotografia.


8. Hay más casos de tumbas o lugares históricos donde las personas dejan notas o escriben cartas. Investiga sobre alguno de ellos y escribe un texto sobre cómo surgieron.

Encara que la història dels dos amants és famosa per haver estatescrita per Shakespeare, el cert és que el dramaturg anglès no va ser el primer a portar-la al paper, sinó que això se li atribueix a Luigi da Porto. Posteriorment, s'han fet nombroses versions en prosa, diverses obres de teatre, ballets i fins i tot adaptacions al cinema. Pel que fa a la veracitat de la història d'amor, no se sap si aquesta va passar o, almenys, si va ocórrer la manera en què nosaltres l'hem conegut. No obstant això, hi ha un gran consens quan es parla de la casa que va pertànyer a Julieta. Actualment, és una posada restaurada del segle XIII, situada a la via Cappel, 27, a Verona.  S'ha comprovat que la família Capuleto va viure realment itambé sembla que és cert que  existien grans rivalitats entrediferents famílies de la ciutat, no només entre Capulet i Montagú. L'existència d'aquesta casa ha fet de Verona una de les ciutats italianes més visitades. Nombrosos turistes visiten avui l'edifici icontemplen el balcó des del qual la història explica que Romeo liva dir a la seva estimada allò de: Silenci! Què resplendor s'obrepas a través d'aquella finestra? És l'Orient, i Julieta, el sol! 

Article

Ryan's Well

Realment és possible que un nen de sis anys sigui capaç defacilitar-li, a mes de 6.40.000 persones de 16 països diferents,l'accés a aigua potable?
Doncs si, aquest és el cas de Ryan Willian, que de nen, en saber la situació que han de viure moltes persones per no poder tenir accés a aigua potable. Tal va ser el seu impacte que va decidir estalviar per poder aconseguir una bomba de mà i una aixeta que proporcionés aigua neta.
A poc a poc i amb molt d'esforç Ryan va aconseguir un aliat queva ser el que va ajudar a fer un grna salt, l'associació Watercen, i gràcies a aquesta va poder seguir més enllà amb el projecte proposat.

Presentació de Joan Solà

Joan solà

View more presentations from Yeimy Viveros Cardona.

Una ola de cambio

Marruecos: Rabat toma medidas para evitar el contagio

Si s'exceptuen les quatre persones que s'han immolat, el Marroc és, per ara, el país nord-africà menys afectat per l'ona expansiva de la revolució tunisiana. Fins i tot en Bengazi (Líbia) s'han produït disturbis de major envergadura que al Marroc.
Tanmateix, les autoritats marroquines no les tenen totes amb si i prenen costoses mesures preventives per evitar una explosió social, fins i tot a risc de posar en perill la Hisenda pública.
Marroc té una llarga tradició de revoltes.
La última y más reciente, en 2007, fue la de Sefrou, violenta pero sin víctimas mortales.
Para este año el fondo dispone de 1.545 millones de euros, equivalentes al 2% del PIB, una cantidad a todas luces insuficiente y que se acabará disparando. Prueba de ello es que Rabat calcula que el barril de petróleo se situará este año en 78 dólares cuando ya ronda los 87.

Argelia: Una rebelión más juvenil y violenta

Després de la crisi a Tunísia, la protesta social va esclatar la veïna Algèria, el país més poblat i ric del Magrib. A la capital, enuna desena de ciutats i, sobretot, a Orà, la segona aglomeració urbana del país, centenars de joves es van enfrontar violentament ales forces de l'ordre.

A Algèria la revolta és més juvenil, menys massiva, i més violentaque a Tunísia. Més enllà de les seves desencadenants puntuals en ambdós casos posa en relleu la desesperació d'una joventutmajoritàriament en atur, que es considera sense futur i oprimida perrègims autoritaris encara que de diferent signe econòmic, liberal a Tunísia i amb reminiscències socialistes a Algèria.

Túnez: Todo empezó con un vendedor

El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi es va immolar a la ciutat tunisiana de

Sidi Bouzid. Aquest jove en atur de 26 anys que venia fruites i verdures per sobreviure probablement no esperava convertir-se en un heroi internacional quan es va ruixar amb gasolina i es va calar foc en protesta per la mancad'oportunitats al seu país. Bouazizi va morir a l'hospital el 5 de gener i, com a conseqüència, va veure la llum una revolta popularque va acabar amb la dictadura del president Zine el Abidine BenAli (23 anys en el poder) i que va encendre els ànims de milers depersones a Algèria , Líbia, Egipte, Yemen, Gaza, Jordània i Líban.

Egipte: El Berlín 1989 de los árabes

El poble egipci, liderat per la seva ciberjuventud democràtica, hadonat al món una immensa lliço

de claredat d'idees, valentia i tenacitat. Mubarak s'acaba d'anar. El poble l'ha guanyat el pols.

Un diaabans de la seva dimissió, Mubarak encara insistia en quedar-se,a aguantar fins a setembre, a liderar en persona la transició. Era un disbarat monumental, per molt que li donessin suport elsfalcons israelians, uns altres dèspotes àrabs, els elements mésconservadors de l'establishment nord-americà i la pusil.lanimitatdels dirigents europeus. Era un despropòsit perquè

el poble deTahrir no s'anava a anar, no anava a abandonar el combat. Alcontrari, havia de redoblar, encara més decebut i frustrat, amb elreforç, a més, d'altres centaners de milers d'egipcis en aquestdivendres de les pregàries a les mesquites.

Acaba de triomfar la primera, i decisiva, fase d'una revolució democràtica. La himanitat no havia

viscut res semblant des de lacaiguda del Mur de Berlín i la dissolució de l'imperi soviètic.

Ja són dos els autòcrates els autòcrates àrabs caiguts, el tunisià Ben Ali i l'egipciMubarak, en aquesta revolució democràtica

àrab que arramblaamb tants estúpids prejudicis occidentals, com aquell que afirmaque l'àrab i l'musulmà són intrínsecament incompatibles amb lademocràcia. Que demostra que les cauteles

governamentals a Occident no són només covards traïcions als principis i valors democràtics, sinó també fruit de la mandra intel·lectual, de no haver fet els deures, de no haver-se assabentat

que el granprotagonista del món àrab en aquest segle XXI no són elsislamistes, sinó els joves, aquests més de 100 milions de jovesàrabs que desitgen llibertat, dignitat i justícia.

Les mares doula

Mares doula

Les mares doula són dones que ajuden a altres durant l'embaràs, el part i el postpart. L'acompanyen per poder-les guiar d'una bona manera perquè puguin arribar a ser unes bones mares. Li donen tota la informació necèsaria sobre les diferents formes del part que puguin estar tranquil·lament durant el part i també les acompanyen desprès del part.

Entrevista

"Tu felicidad sólo depende de la fuerza que tienes dentro"

Resum:

Aquest article parla d'un publicitari que ha estat 24 anys en alta mar, el señor Kurt Schmidit.

Explica que quan tenia 50 anys va decidir deixar tot perquè tenia un somni per cumplir, fora de la seva empresa, els seus cotxes, els seus pisos en difinitiva fora del prestigi. Només es va quedar a amb un barco que al final va acaban regalan. Tot el deixa a la seva dona Elena per agrair-li els 14 anys que havia estat amb ella però ell va decidir donar la volta al món amb barco sense cap pressa.Va tenir moments difícils però, inclós a punt de morir peró diu que veïa a la mort una aventura nova e interessant.

En resum diu que per trobar la felicitat tenim que se capaços de convertir la rutina-

Explicació:

L'article esta estructurat de la següent manera:

Comença amb un títol que el períodista a fet el ganxo de el que Schmidit a dit "Tu felicidad sólo depende de la fuerza que tienes dentro".

Després a la dreta en un cuadre hi ha com una petita introducció de el que ha fet el señor Schmidit. A la dreta hi ha propaganda i al mig esta la entrevista. I per últim al final del tot hi han tots el comentaris que la gent a publicat.

Opinió personal:

Jo estic en moltes coses que diu aquest home, però hi han que no, com per exemple, quan diu que deixa a la dona per poder marxar tranquil, crec que seria més gratificant si fos amb la seva parella al seu costat. Però si estic d'acord amb el que diu que tenim que fer de la nostra vida un espectacle.

Discurs de Quim Monzó e Ingrid Betancourt

En el fons els dos discursos són molt semblants, l'escenari, la gent al capdavant de qui diu el discurs i fins i tot la forma de vestir, perquè, tant en un discurs com en l'altre, els dos van molt elegants.
Quim Monzó, comença el discurs dient que expliqués un conte i en canvi Ingrid Betancourt comença saludant a totes les persones que assistien, començant evidentment per la reina, els prínceps fins arribar a "senyores i senyors".
Realment els dos discursos tenen estructures bastants semblants, els dos parlen de persones que han deixat marca d'una o altra manera, també es pot dir que en cert moment del discurs dels dos intentes fer la "pilota".
L'únic que si no és res igual és el temps, Quim Monzó té 13 minuts justos i en canvi Ingrid Betancourd té molt més.